Documentació tècnica

Guies, informes, experiències, eines, articles, reflexions, tècniques de bioenginyeria del paisatge i altres de restauració.

El disseny i l’aplicació d’aquestes tècniques s'han de basar en el coneixement de l’àmbit (hidràulica, geologia, botànica...)

I també en una bona formació tècnica prèvia, i en l’experiència en l’execució (sistemes de fixació, detalls mecànics...).

El caràcter dinàmic de les obres de bioenginyeria del paisatge s'ha de reflectir en les metodologies de disseny i execució d'aquestes intervencions

Incorporar el component temporal en l'anàlisi d'una obra permet generar metodologies de càlcul més realistes i ajustades.

Article redactat per l’àrea tècnica de Naturalea i publicat a la revista Sustainability

“Improvement of the Plantation Success in a Crib Wall in a Mediterranean Hydro Meteorological Risks Scenario—Practical Results”.

Resultats pràctics per la millora de l’èxit de la plantació en entramats en un escenari de riscos hidrometeorològics associat al canvi climàtic en el mediterrani.

Sobre l’ús dels fiber rolls (rotllos de fibra de coco d’alta densitat) en els entremats i la millora en el creixement de les plantes, el desenvolupament d’arrels, la colonització de la vegetació nativa i la resistència de l’estructura davant les inundacions.

Veure l’article (en anglès)

25 d’octubre 2021

La validació de les obres en espais fluvials

Disposem d’eines suficients per determinar, o almenys advertir, tendències en el comportament d’un riu, des de la fase de planificació, passant per l’execució i durant el seu manteniment.

Publicat el 2018

Depuració d’aigües residuals amb sistemes naturals

En el present informe ens centrem en els diferents sistemes naturals de depuració de les aigües residuals com a alternativa eficient, contrastada i de baix cost de manteniment, que a més aporten un valor afegit des del punt de vista ambiental i paisatgístic, afavorint la integració en l’entorn i la naturalització de l’espai.

Publicat el 2019

Els sistemes urbans de drenatge sostenible

Sistemes poc implantats al nostre territori i de gran importància tenint en compte les condicions actuals en l’àmbit mediterrani, en què l’alta urbanització d’alguns sectors i la tendència climàtica predita anticipen un augment de la contaminació per part de les aigües d’escorrentiu urbà.
S’ha de tendir a mantenir sòls permeables a l’hora de dissenyar parcs, jardins i en general definir criteris d’urbanització sostenible que permetin reduir els cabals punta i la càrrega contaminant associada a aquests escorrentius.

Publicat el 2017

Guia per al disseny i la construcció d’entramats

En aquests darrers anys hem anat constatant l’existència d’obres amb entramats que ometen aspectes bàsics per l’èxit d’aquestes estructures.
La falta de preparació del personal que els dissenya i executa fa que es cometin errors greus com el fonament, l’alçada màxima admissible, l’estructura i el paper de la planta. Alguns han arribat a col·lapsar posant en perill la credibilitat d’aquesta tècnica.
Hem redactat un document que vol ser una guia per a dissenyar i construir un entramat. En el cas de la construcció recomanem però una formació pràctica per exemple assistint als cursos que s’imparteixen des de la AEIP.

Publicat el 2020

Més informes i articles

  • Guía per utilitzar les tècniques de bioenginyeria del paisatge en un marge fluvial
    Un riu és dinàmic, i la primera pregunta que ens hem de fer és si realment cal intervenir a la llera existent o invertir en augmentar el seu espai fluvial.
    La no-intervenció ha de ser una de les variables a considerar encara que generalment quan ens fixem en un talús és que s’ha detectat un impacte que cal corregir… (publicat el 2019) – Veure document PDF
  • Tractament de talussos amb tècniques de bioenginyeria del paisatge a Catalunya
    Document orientatiu per a desenvolupar propostes tècniques per a la revegetació dels espais afectats per les activitats que transformen el territori. L’objectiu és que els talussos han de ser estables, per tant, cal potenciar la seva ràpida revegetació per evitar l’aparició de processos erosius que comportin la pèrdua del sòl de millor qualitat i esdevenir un risc geològic a llarg termini. La degradació ambiental en el cas de talussos fluvials pot ser més important, ja que en període d’avinguda, la manca de cohesió i vegetació, pot arribar a provocar la mobilització de gran quantitat de sediments i canvis importants en el seu règim de transport (publicat el 2019) – Veure document PDF
  • Metodologia de disseny i càlcul d’obres de bioenginyeria del paisatge
    Durant la vida útil d’un treball de bioenginyeria del paisatge, els principals canvis es deuen bàsicament a dues raons. D’una banda, els materials vegetals inerts utilitzats en l’obra solen ser biodegradables (fusta, troncs, mantes orgàniques, malles orgàniques, biorotlles, etc.) i les seves propietats canvien amb el temps (la resistència mecànica d’aquests materials disminueix). I d’altra banda, la vegetació desenvolupa la seva part aèria i subterrània augmentant gradualment les seves capacitats de reforç i estabilització del terreny. Per tant, incorporar i reflectir el component temporal en l’anàlisi i disseny d’una obra de bioenginyeria del paisatge permet generar metodologies de càlcul més realistes i ajustades a aquest tipus d’intervencions (publicat el 2020) – Veure document PDF
  • Desinfecció del material de camp utilitzat en rius i zones humides
    Un dels motius en la davallada d’amfibis és l’extensió de la malaltia de la quitridiomicosi, causada per un fong. La seva propagació es troba agreujada per la freqüentació humana dels espais humits, que propaguem el fong a través del material i les eines que duem amb nosaltres (publicat el 2019) – Veure document PDF
  • Eines per a la resolució de problemàtiques associades a la canalització dels espais fluvials
    Article sobre les problemàtiques associades a les canalitzacions fluvials com la que es genera en els espais de transició entre les zones on la llera està formigonada amb les zones de llera “natural” (publicat el 2019) – Veure document PDF
  • De riu canalitzat a riu en llibertat: Un canvi de paradigma en l’enginyeria fluvial
    Per què desaconsellem canalitzar o endegar, i deixar llibertat i espai als rius allà on sigui possible? En aquest article s’exposen diversos motius que ho justifiquen (publicat el 2019) – Veure document PDF
  • Seguiment de l’evolució de la vegetació en illes flotants vegetades
    En el present estudi, es presenten unes proves en les que es va treballar amb tres dosis diferents de fertilització per veure quina d’aquestes pot ajudar millor al creixement dels helòfits que conformen les illes flotants, sense afectar a la qualitat de l’aigua (publicat el 2019) – Veure document PDF
  • Reflexió per a la gestió dels espais fluvials al segle XXI: del naixement a la desembocadura
    No existeix una recepta màgica per a la millora del rius, però cal actuar eliminant impactes, creant les condicions favorables pel desenvolupament de la ribera i accelerant els processos de naturalització… (publicat el 2018) – Veure document PDF
  • La restauració de camins i senders. Eines per la qualitat de vida i millora de l’economia local
    Elements d’importància creixent, que ja són al territori, i que amb un esforç d’inversió menor poden esdevenir una eina d’alt ús social – Veure document PDF
  • Experiències en la instal·lació de passeres, ponts i palanques
    En aquest informe es desenvolupa una anàlisi de les tècniques més utilitzades en la seva construcció i una valoració basada en l’experiència dels projectes executats des de Naturalea durant aquests últims anys – Veure document PDF
  • Canya a la canya. Experiències en el control i eradicació de la canya (Arundo donax)
    Document  que pretén ser un recull de les conclusions que hem pogut extreure a partir de diferents estudis d’investigació realitzats i de les experiències en les intervencions que hem dut a terme arreu del territori – Veure document PDF
  • L’ús de la fusta de castanyer com a material constructiu
    Degut a la qualitat, disponibilitat, proximitat i sostenibilitat, a Naturalea apostem per la fusta de castanyer sense transformar com a material constructiu – Veure document PDF
  • Espigons o deflectors? Quina és la diferència?
    És habitual llegir o escoltar nomenar erròniament deflector a qualsevol estructura transversal al flux, quan aquesta és la definició d’un espigó. Què és realment un deflector, i quina és la diferència entre un espigó i un deflector? – Veure document PDF
  • Avaluació del sistema radicular dels helòfits
    L’objectiu  és  l’avaluació  del  sistema  radicular  dels  helòfits  amb  la  resistència  i  capacitat  de creixement en rolls vegetalitzats  – Veure document PDF
  • Experiències en la creació i millora de basses per a la fauna
    El present article pretén resumir l’experiència adquirida en els darrers anys en la creació i millora de basses per a la fauna – Veure document PDF
  • Estudi hidràulic del comportament dels gabions flexibles laminars
    Resum d’un estudi basat en una anàlisi experimental en laboratori amb l’objectiu  d’obtenir  dades  sobre  la  resistència  i  el  comportament  d’aquesta  estructura enfront  de  les  sol·licitacions  hidràuliques  – Veure document PDF
  • El paper biològic dels murs de pedra seca
    Article sobre la importància de la pedra seca des d’un punt de vista mediambiental, un patrimoni incommensurable que cal conservar – Veure document PDF
  • Nous criteris de gestió dels nostres rius i riberes
    La  gestió  integrada  de  les  conques,  la  recuperació  de  l’espai  fluvial  (a  nivell territorial) i la utilització de les tècniques de bioenginyeria permeten una nova relació amb el riu en que aquest deixa de ser un problema per esdevenir un avantatge (publicat el 2015)  – Veure document PDF
  • Seguiment actuacions realitzades al Montcau per gestionar la sobrefreqüentació
    Resultat del seguiment de les actuacions realitzades en zones altament sensibles al Montcau per gestionar la sobrefreqüentació. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (publicat el 2015)  – Veure document PDF